WeTransfer va fer senzill enviar fitxers quan tota la resta era horrible. Continua estant bé. Però es va dissenyar al voltant d’un flux concret (escrius una adreça de correu, l’altre rep un missatge, hi fa clic) i aquest flux avui és la manera lenta de fer moltes transferències quotidianes.

En què és bo WeTransfer de veritat

Enviar un fitxer gran a un client que espera un correu, amb un missatge adjunt i una pàgina de descàrrega d’aspecte professional. Si aquest és el teu cas, continua sent una bona eina.

On fa nosa

En tres punts. Vol una adreça de correu, que és fricció quan tens la persona al costat. Envia el fitxer per correu, o sigui esperar que arribi i confiar que no caigui a brossa. I guarda els fitxers durant dies, que és justament el contrari del que vols quan el fitxer és la foto d’un document.

Les alternatives, comparades sense floritures

enviArchivos: per a transferències ràpides i sense compte

Puges, obtens quatre lletres, les tecleges a l’altre dispositiu. Sense compte a cap dels dos costats, sense aplicació i sense correu. Els fitxers s’esborren sols: 10 minuts sense compte, 1 hora amb un de gratuït. El límit gratuït és de 200 MB per enviament sense compte i de 500 MB amb un de gratuït; els plans de pagament arriben a 5 GB i 20 GB. Va bé quan la transferència és immediata i no vols que sobrevisqui al moment.

Google Drive i Dropbox: per a fitxers que han de durar

No són eines de transferència: són magatzem amb compartició a sobre. Excel·lents quan diverses persones necessiten el mateix fitxer durant setmanes. Incòmodes per a una cosa puntual, perquè qui rep sovint topa amb una pantalla de permisos o li demanen identificar-se.

Quick Share i AirDrop: mateixa habitació, mateix ecosistema

Gairebé instantanis i sense pèrdua, amb un límit de mida que no molesta. Deixen de funcionar quan l’altre aparell és d’una altra marca, no té sessió iniciada, té el Bluetooth apagat o no és a prop.

Aplicacions de xat: còmodes, i et fan malbé els fitxers

WhatsApp i Telegram sempre els tens a mà, per això la gent els fa servir, i recodifiquen imatges i vídeo per defecte. Una foto de 4 MB pot arribar amb uns quants centenars de kilobytes. Si els has de fer servir, envia com a «Document».

Les cinc preguntes que ho decideixen de debò

Les taules comparatives comencen sempre per la mida i el preu, que és la parella menys útil. Aquestes cinc separen les eines que et funcionaran de les que t’empiparan dijous:

• Qui ho rep necessita compte? És la que mata l’adopció en silenci. Si la resposta és sí, cada enviament passa a ser un favor que demanes.
• Què passa quan caduca l’enllaç? Que desaparegui és una virtut. Que desaparegui sense avisar-te no ho és. Mira si qui l’envia se n’assabenta.
• On està allotjat? Si mous material de clients dins de la UE, això deixa de ser una preferència i passa a ser paperassa.
• Hi ha un sostre dur per sota de l’anunciat? Molts serveis anuncien un límit de pla i després fallen en una sola petició amb molt menys. Prova’l amb alguna cosa gran abans de dependre’n.
• Pots esborrar un enviament abans d’hora? Enviar el fitxer equivocat passa. No poder-lo retirar és una tarda dolenta de debò.

Triar per situació, no per llista de funcions

Ningú necessita la «millor». Necessita la bona per al que està fent ara mateix:

• Un fitxer, a algú poc tecnològic, en el pròxim minut. Una transferència per codi. Sense compte a cap dels dos costats, res a explicar, res a instal·lar.
• Una carpeta que un client obrirà la setmana vinent. Núvol amb enllaç compartit. Aquí la permanència és el punt, i la caducitat aniria en contra.
• Alguna cosa confidencial. Triïs el que triïs, posa-hi contrasenya i caducitat curta, i envia la contrasenya per un altre canal. L’enllaç més segur del món no val res enganxat al mateix correu que la clau.
• Cinquanta gigues a la taula del costat. Un llapis USB. No és glamurós i guanyarà a tots els serveis d’aquesta llista.
• Els mateixos destinataris cada setmana. Una carpeta compartida o una sala, perquè ningú hagi d’aprendre’s un codi nou cada cop.

El malentès amb la paraula «gratis»

Els plans gratuïts es comparen per la mida i gairebé res més, i després la fricció apareix en un lloc que la taula no esmentava: una verificació per correu abans del primer enviament, un compte exigit a qui rep, un anunci a pantalla completa a la pàgina de descàrrega, un enllaç que caduca en tres dies quan en necessitaves set.

La prova mental útil és imaginar-te que la transferència falla davant d’algú davant de qui preferiries no quedar malament. Gairebé cap dels motius pels quals fallaria és la mida.

Preguntes freqüents

Hi ha alguna alternativa a WeTransfer sense compte?

Sí: enviarchivos.com no demana compte a cap dels dos costats. El compte només puja els límits.

Quina guarda els fitxers més temps?

Els serveis de magatzem, per disseny. Els de transferència esborren a propòsit, i això sol ser la gràcia, no la limitació.

Quin és el fitxer més gran que puc enviar gratis?

Smash no té límit de mida (amb cua al pla gratuït) i SwissTransfer arriba a 50 GB sense compte. Els límits canvien sovint: comprova’l abans d’un enviament gros.