Com passar fitxers d’Android al PC

Actualitzat el 27 de setembre de 2026

Escrit per Rubén Programa enviArchivos i escriu aquestes guies

L’essencial

Sense cable i sense instal·lar res: obre el navegador als dos costats i fes servir un codi de quatre lletres.
Quick Share va molt bé entre Android i Windows, quan tots dos tenen sessió i són a prop.
Un cable USB-C continua sent el més ràpid per moure desenes de gigues.
Evita les aplicacions de xat per a res on importi la qualitat: recodifiquen per defecte.

Codi de quatre lletres i botó de codi QR a punt per compartir després de pujar un fitxer — En acabar la pujada surten el codi de quatre lletres i el QR. A sota, quant queda perquè el fitxer s'esborri sol.

Android és el mòbil més fàcil per treure’n fitxers (té un sistema de fitxers de debò) i tot i així continua sent empipador. Normalment perquè el cable és a l’altra habitació, o perquè l’eina «òbvia» vol els dos aparells amb la mateixa sessió iniciada.

El que veiem a enviArchivos

Android i PC: el cas més comú que veiem

Després de Windows, Android és des d'on més s'entra a enviArchivos: el 38 % de les visites, davant d'un 10 % d'iPhone i un 47 % de Windows. És a dir, que la parella Android-PC d'aquesta guia és, de molt, el cas més comú que veiem.

Per això hi ha l'app per a Android a Google Play: fa el mateix que la web i hi afegeix el botó de compartir del sistema, per enviar una foto des de la galeria sense obrir el navegador.

Dades d'enviArchivos: 531 enviaments, a 26 de setembre de 2026.

Sense cable i sense instal·lar res

Al mòbil, obre enviarchivos.com i tria els fitxers. Android et deixa adjuntar qualsevol cosa: documents, vídeo, APK, una carpeta sencera comprimida.

Reps un codi de quatre lletres i un QR.

Al PC, obre el mateix web i tecleja el codi: s’obre l’enviament i un toc a Descarregar el desa.

No s’instal·la res a cap dels dos aparells, no cal compte i tant se val si l’ordinador va amb Windows, macOS o Linux: tot passa dins del navegador.

El Quick Share de Google ja funciona entre Android i Windows, i quan es donen les condicions és la millor opció: ràpid, local i sense pèrdua. Les condicions són el problema: cal l’aplicació de Windows instal·lada i amb sessió iniciada, tots dos aparells amb Bluetooth encès i a prop físicament. Si en falla una, tornes a començar.

Cable USB: insuperable per a volum

Per moure desenes de gigues no hi ha substitut. Connecta, desbloqueja el mòbil, toca la notificació d’USB, tria «Transferència de fitxers» i el mòbil apareix com una unitat a l’Explorador. En un Mac necessitaràs Android File Transfer o una utilitat semblant, que és exactament per què tants usuaris d’Android amb Mac acaben tirant del navegador.

Núvol: resposta correcta a una altra pregunta

Google Drive, OneDrive i Dropbox són l’eina bona quan el fitxer ha de quedar-se en algun lloc. Per tenir un fitxer al PC en els pròxims trenta segons hi afegeixen passos: pujar, esperar la sincronització, trobar-lo a l’altre costat i barallar-se amb els permisos.

Tria per situació

Uns quants fitxers, ara, sense preparar res: un codi de quatre lletres.
Tots dos aparells configurats i de costat: Quick Share.
Tot l’emmagatzematge del mòbil: cable USB-C.
Fitxers que han de viure en algun lloc: núvol.

Quan el cable no fa res

Endolles el mòbil i el Windows el carrega i l’ignora. És el problema més buscat d’Android al PC i gairebé sempre és una d’aquestes quatre coses, en aquest ordre:

El mòbil està en mode càrrega. L’Android hi va per defecte, per seguretat. Desplega les notificacions, toca la de l’USB i tria Transferència de fitxers / MTP. Fins llavors no apareix res a l’Explorador.
El mòbil està bloquejat. L’Android modern rebutja l’MTP amb la pantalla bloquejada. Desbloqueja’l i la unitat apareix.
El cable és només de càrrega. El cable barat que ve amb una bateria externa sovint no té ni fils de dades. És físicament incapaç, i no hi ha manera de saber-ho mirant-lo. Canvia’l abans de depurar res més.
El port USB no és el que et penses. Els ports frontals de les torres solen ser concentradors sense alimentació. Prova un del darrere, directe a la placa base.

En un Mac no aplica res d’això perquè el macOS directament no parla MTP. Necessites una utilitat MTP de tercers (Google ja no ofereix l’Android File Transfer), i ha d’estar oberta abans d’endollar. Aquest buit és el motiu que tantes cases amb Android i Mac abandonin el cable del tot.

Moure coses que no són documents

Hi ha dos tipus de fitxer que es comporten diferent i val la pena saber-ho abans de provar-ho:

Els APK. Un instal·lador és un fitxer com un altre i es mou igual, però després l’Android no el deixarà instal·lar si no autoritzes aquella font. I un APK copiat no s’emporta les dades de l’aplicació: recuperes l’app, no el teu progrés.
Les fotos en HEIC. Si venen d’un àlbum compartit amb gent d’iPhone, el Windows necessita l’extensió HEIF de la Store per previsualitzar-les. El fitxer es transfereix bé; l’únic que falla és la vista prèvia, cosa que fa que sembli espatllat sense estar-ho.

I una de general: la carpeta Downloads de l’Android no la copia la majoria d’eines de còpia de seguretat. Tot el que hi hagi està a un restabliment de fàbrica de desaparèixer. Si t’importa, treu-ho del mòbil en comptes de deixar-ho allà.

A quina carpeta és el fitxer

L’organització de l’emmagatzematge d’Android és coherent un cop la coneixes, i buscar a cegues és el motiu que la gent es rendeixi. Les quatre que importen:

DCIM/Camera: tot el que ha fet la càmera.
Pictures/: captures de pantalla i imatges desades per aplicacions, cadascuna a la seva subcarpeta.
Download/: el que hagi desat el navegador.
Android/media/com.whatsapp/: on el WhatsApp i companyia deixen el que reps. Més enfonsat del que la gent espera, i per això el cercador del gestor de fitxers guanya a navegar carpetes.